En una vall no gaire lluny d'aquí
Ajudar a algú en problemes mai no és en va, llegeix el següent conte i veuràs
En una vall no gaire lluny d'aquí
En una vall no gaire lluny d'aquí, vivia un tord a la vorera d'un rierol. Recol·lectava petites quantitats de palla d'un camp proper. Vivia a la parra més alta que hi havia, on pensà fabricar el seu niu per passar el llarg hivern.
En un arbre uns quants kilòmetres mes lluny, habitava un pica-soques, que recollint petits llistonets de fusta, pretenia fer-se un niu.
Les pluges havien cessat donant l'entrada a un calorós estiu, tant calor va fer, que secà el cabal del petit rierol.
Quan el pica-soques esgotà les seves reserves d'aigua, va decidir anar al rierol a per més, i com va ser la seva sorpresa al veure el rierol sec, que no va poder contenir la seva tristesa i es va posar a plorar. El tord, al sentir el plor baix de la seva parra, li va demanar:
- Què et passa?-
- M’he quedat sense reserves d'aigua i el rierol s'ha assecat…-
Amb això que el tord puja ràpidament a la parra i baixa amb el raïm més gran que trobar, i ho dona al pica-soques, perquè pugui eixugar la seva set.
El pica-soques, tot content, es va acomiadar del tord dient-li que l’hi estava molt agraït i que a partir d'aquest dia serien amics.
Uns mesos més tard, van començar les primeres pluges i el pica-soques tornà al rierol a la recerca d'aigua per començar a fer rebost de cara al proper estiu… amb això que va sentir els sanglots del seu amic el tord.
- Què et passa amic meu? - Li va demanar.
- Dons que aquestes pluges han arrossegat part de la palla que vaig anar recollint a l'estiu per poder fer el meu niu.- Li va contestar.
El pica-soques, pensant amb la millor idea per ajudar al seu amic, li va dir -la meva casa està feta de fines fustes, però no crec que sigui prou forta per permetre'ns passar-hi l'hivern als dos.-
I tot d'una se li va ocorrer una idea.
- No ploris més amic, tinc la solució.. Què et sembla si usam els materials dels dos, per fer alguna cosa millor?-
El tord contestà…
- Estimat amic, no sé molt bé així se'ls donarà més força, crec que alguna cosa se'ns escapa.
En aquests moments un escarabat, que estava arreglant unes coses a casa seva, sota la terra, havia sentit la conversa entre els dos amics, i els va dir
- Penso que la terra us pot servir per donar uns acabats, ben lluïts i consistents.-
Els dos es van mirar a l’hora i van agrair el consell de l'escarabat.
I així va ser com ho van fer, amb la fusta del pica-soques, van construir una estructura de fusta, amb la palla del tord, ompliren els buits, aixecant les parets per no patir ni fred a l’hivern, ni calor a l’estiu i al final, atarracada amb la terra que l’escarabat els havia aconsellat, per protegir els altres materials.
Satisfets amb el resultat, van passar un llarg i feliç hivern.
AJUDAR A ALGÚ QUE PASSA MOMENTS DURS, ALGUNA VEGADA ET PODRÀ SOLVENTAR PROBLEMES.
FI
Autor: Sonia Porte
Pots decarregar el conte aquí - Puedes decargar el cuento aquí
